Archivos para julio, 2012

L’Hospitalet, 10 de Juliol del 2012.

En un primer moment es llencen algunes preguntes i es plantegen algunes accions per tal d’iniciar el diàleg i plantejar fils lògics per l’anàlisi:

Què és la participació? Com entenem la comunitat educativa? Objectiu: creació de bloc, wikiespai, etc… per tal de dinamitzar continguts i coneixements pels assistents. Està pendent la presència al grup d’alumnes. Es planteja pel curs proper. És possible fer alguna col·laboració amb el Centre d’Estudis de l’Hospitalet.

Evidències constatades per part de les persones assistents i afirmacions fetes per diferents membres del grup:

Població immigrant. Als centres es troba a faltar, especialment, la participació de la població immigrant.

No ens en sortim amb les famílies als centres. El tema famílies preocupa molt a secundària, però no se’n surten fins al moment amb les dinàmiques generades als centres educatius.

Enquistament de dinàmiques participatives als instituts. A l’institut és molt complicat treballar aquestes temàtiques, ja que estan molt enquistades certes dinàmiques que no afavoreixen la participació.

AMPA’s minvades. Moltes d’elles són tirades endavant per 2-3 persones. Temàtiques que estan treballant a secundària: llibres i activitats extraescolars. També generen una mica de recursos que poden canalitzar cap al centre. Cerquen activitats a cost zero. Estan donant ajuda a famílies sense recursos per tal de facilitar que els fills assisteixin a activitats. Això ha creat una realitat als centres: alt percentatge d’associats a l’AMPA a IES amb 85-95% població immigrant, però amb baixa participació. Aconsegueixen aquests alts índex d’associació perquè tots els docents animen i recomanen pertànyer a l’AMPA. Aquesta qüestió suscita preguntes: si això ho poden aconseguir, fonamentalment els tutors, com podrien aprofitar aquest poder de convicció per tal d’augmentar la participació i altres accions positives pels seus fills i per la vida dels centres?

Claustes i consells escolars. Són merament informatius i no òrgans d’autèntica decisió. No es produeix debat intern.

Els diferents nivells d’administració no demanen explícitament el foment de la participació de les famílies. Si a les famílies se les convidés i se les acollís de forma adient, participarien més. El professor ha de tenir-ho clar, ja que l’administració no els demana com objectiu a assolir l’assistència de les famílies.

Moment evolutiu dels adolescents i participació de les famílies. És el moment evolutiu dels fills el que fa pensar que no cal estar tant a sobre d’ells com ho estaven a primària?

Les famílies que participaven a primària deixen de fer-ho a secundària. El fet d’entrar a un centre nou, desprès del pas per primària, produeix com efecte que famílies que participaven i estaven implicades a primària desapareguin de l’espai participatiu quan els seus fills entren a secundària. Com a explicació s’argumenta que és possible que sigui per la falta de xarxes de relació i coneixença entre les famílies que entren a un nou centre educatiu. Com a línia d’intervenció, seguint aquesta hipòtesi, es plantegen accions adreçades a facilitar el coneixement mutu, la convivència i el reforç per part de tutors, professors i centre.

Plantejament d’objectius pel grup de treball. Serà objectiu del grup tirar endavant un grup d’intervenció? Arribarem a concretar propostes que funcionin?

Acció tutorial. El reforç de la participació de les famílies des d’aquest espai, és paper mullat o realment es dediquen tots els esforços a reforçar-la i dinamitzar-la?

A què responen les famílies des de la perspectiva participativa? A la convocatòria dels tutors (segon l’experiència dels assistents) respon un 90 i pico per cent. A les reunions de classe la resposta és més baixa. Percentatge depèn de qui convoqui: més alta si és el tutor, variable en funció de les temàtiques abordades i variable també en funció de l’interès que mostrin els alumnes per tal d’aconseguir que els seus pares assisteixin. Alguns no informen si no els sembla interessant, etc… Conforme més alt és el nivell comunitari de les temàtiques abordades i menys incideixen directament en la problemàtica dels seus fills més baixa és la participació.

Què entenem per participació de les famílies? Hi ha diferents nivells de participació. Ens els millors casos les famílies són informades. Obrir la participació és un repte pels instituts: què suposa pels tutors? Què suposa pels centres? Quan les persones s’engresquen i es tanca alguna porta, es desanimen. També es desanimen quan es va desenganxant gent. Quan es fan activitats que toquen la pròpia emoció, el propi interès, els propis fills… augmenta la participació. Falten espais per poder participar de forma engrescadora amb diferents nivells de participació, permetent i facilitant que totes siguin vàlides, amb nivells que podrien diferir de 1 a 10, tal com s’ha dit: totes vàlides, tot compta.

Exemple d’activitat exitosa: mostra de teatre i dansa. Va ser un èxit de participació. A les reunions d’AMPA senten com un fracàs l’assistència de 20-30 persones. En definitiva, això és un reflex de la participació que s’està donant a la societat en general.

Participació a primària i a secundària. La manera de participar és diferent. Això s’hauria de concretar i definir més clarament, per ajudar a tothom a reflexionar millor i pensar en alternatives d’intervenció ben enfocades a la realitat.

Sistema educatiu, administració educativa i participació de les famílies als centres. El sistema educatiu i les organitzacions escolars possibiliten la participació real de les famílies als centres? El sistema, el que sí fa, és utilitzar a les famílies pel propi benefici del sistema: que ens ajudin, que ens facin coses.

Les famílies es relacionen bé amb el centre des de l’alegria i el plaer. Ara ho fan, en gran mida, des del conflicte i els problemes. Si volem que participin han de poder tenir protagonisme, no ser mers assistents.

La participació no funciona a nivell social, els centres educatius són un reflex de la societat. No podem demanar a tothom el mateix nivell de participació. Es parla amb les famílies quan hi ha problemes, però no es parla amb totes les famílies per norma general.

Situacions socials de les famílies molt dures en molts casos. Hi ha nens i nenes que no veuen als seus pares perquè estan sempre treballant, com les persones que tenen cura d’avis i dormen amb ells.

Exemple d’activitat exitosa: comiat alumnes de quart. Es l’activitat del centre que millor funciona.

Criminalització de les famílies: que no participen, que són immigrants. La relació amb les famílies des de la crítica, la divisió i l’enfrontament disminueix la participació i enfosqueix les relacions entre les persones. La relació des de l’acolliment i l’acceptació de cadascú des de la seva realitat dona més fruits que si és des de la crítica.

AMPA’s criticades. Pràcticament tots els membres d’AMPA parlen de les crítiques i el poc reconeixement de la seva feina sense ànim de lucre. Els anima la cohesió i la xarxa que formen al formar part d’un grup, d’una junta.

AMPA’s i poder. Moltes famílies les perceben com una forma de poder. Consideren que algunes de les persones que formen part de les juntes troben en la seva tasca una forma de realització personal que impedeix el desenvolupament personal i grupal de la resta. Algunes AMPA es tanquen en sí mateixes, oblidant el sentit últim de la seva acció: la comunitat educativa i totes i cadascuna de les persones que la conformen i no la pròpia junta en sí mateixa. (Pregunta: Es confon l’organització interna amb el funcionament polític?)

La tutoria podria empoderar més a les famílies.

Activitats exitoses. Es planteja un projecte en el qual el vincle entre els educadors i les famílies era molt fort i anava més enllà de la participació de les famílies a les activitats. Suposava un alt nivell de comunicació, compromís i implicació de totes les instàncies.

Beneficis de la participació de les famílies. Són conscients les famílies i els professionals de que la participació millora el rendiment acadèmic, el benestar dels alumnes, la intel·ligència emocional, el clima escolar, el benestar dels docents,…etc?

Algunes constatacions. Es constata a la relació amb centres educatius que no existeix molta consciència d’aquestes afirmacions, àmpliament entre les famílies i massa estès, també, entre els docents.

Divulgació dels beneficis de la participació. Cal fer més divulgació sobre la necessitat de participar als centres educatius. Si existís més coneixement sobre els beneficis que reporta la participació de la família de cada nen i nena als centres aquesta seria més alta.

Sobre la realitat participativa. L’actitud que es manté als centres és la mateixa que es manté a la societat: aïllament, alt individualisme, estrès, falta de temps, molta pressió, poca cultura participativa, poc foment de la participació, poc interès en els temes comunitaris, …

Bretxa digital: no tothom té accés a formes de comunicació i divulgació molt utilitzades pels centres. No oblidar aquesta premissa.

Edat adolescent, major distància dels fills envers els pares i prohibició d’acompanyar-los com feien a primària i necessitats dels seus pares.  Els fills poden arribar a prohibir als seus pares que els tractin com a nens, que els acompanyin, que vagin a l’institut. Però de forma paradógica, estan desitjant que s’ocupin dels seus temes, que vagin, que parlin amb els professors, que sàpiguen el que fan, … En relaitat, els alumnes de secundària volen que els seus pares estiguin presents als centres.

Participació de nens i nenes a les pròpies activitats dels centres. Algunes famílies veten la participació dels seus fills i filles per diferents motius: només es valoren les activitats que consideren acadèmiques. Activitats extraescolars poden tenir poc valor per algunes famílies. En alguns àmbits familiars hi ha por i són les nenes les que pateixen discriminacions: natació, sortides més lúdiques, etc…

Percepció de les famílies sobre la participació als centres. Les famílies que passen de primària a secundària perceben un mur que impedeix la seva participació. Expressen de forma ampla que no saben com fer-ho, cosa que sí sabien a primària. Expressen que les propostes al seu abast no motiven. Expressen que no hi ha varietat d’opcions participatives. Hi ha famílies que ja estan a secundària que expressen a les mateixes famílies que ells han trobat canals, fonamentalment a través de la relació amb els tutors i de l’assistència a les convocatòries que fan els centres i les AMPA. Quan hi ha trobades d’aquests tipus les famílies que participen expressen el baix nivell d’assistència. Una altra constatació: les famílies que participen, assisteixen a convocatòries i tenen una fluïda relació amb el tutor expressen que els seus fills i filles no tenen dificultats per seguir la secundària, excepte si tenen dificultats d’aprenentatge.

ALGUNES IDEES FINALS

Algú troba que aquest és un tema molt difícil d’entomar, que fa molts i molts anys que passa el mateix i cada vegada està pitjor. Coneixen famílies molt participatives a primària que a secundària han deixat de participar.

Experiència d’espais semblants que van funcionar. Una altra persona assistent planteja que en un espai similar van sorgir idees que semblaven utòpiques i es va poder concretar en idees i projectes pràctics que van funcionar. Va ser bo tenir la sensació de que anaven avançant.

Maleta de recursos. Es planteja que els/les tècnics/es del pla d’entorn de l’Hospitalet tenen una maleta amb recursos que van funcionar amb les famílies.

Confiança en el grup. Una altra persona assistent es suma a pensar que el grup pot donar de sí. Té ganes de poder arribar a concretar.

Arribar a concretar i replicar experiència. Altra persona assistent planteja que seria d’interès que es puguin fer propostes concretes i que es pugui replicar allò que pugui funcionar a altres realitats.

Altra intervenció va en la línia de constatar que el paper dels tutors ha evolucionat i ha millorat amb el pas del temps, contra la percepció d’algunes persones assistents sobre l’interès en fomentar la participació per part de tutors i tutores.

Lideratge dels centres en la participació. S’afirma que el lideratge en la participació ha de venir per part dels centres.

Hem de fer divulgació. I aquesta ha de ser diferenciada pels diferents col·lectius: centres, famílies, comunitat.

Caldria treballar en un bloc, wiki, etc… i compartir materials que donin suport a la nostra tasca. Cal no saturar a les persones assistents i facilitar lectures seleccionades i útils, fer resums d’articles i treballs, etc…

Sensacions positives. A tothom li han donat ganes de continuar pel bon clima, la calidesa i motivació de les persones i la riquesa i diversitat del grup.

Tanquem la sessió convocant la següent trobada per dijous, 4 d’octubre de 2012.

Assistents/es: Bibiana Marín (Presidenta Fundació Akwaba), Enric Roldán (Professor de secundària a IES de l’Hospitalet del Llobregat. Membre del Casalet), Lydia García (Formadora de la Creu Roja. Cursa doctorat a la Facultat de Pedagogia de la UB, investigarà sobre participació), Esther Luna (Professora de la Universitat de Barcelona. Especialista a l’àmbit de la participació. Forma part del GREDI, investigant temes de participació),  Pilar Folgueiras (Professora de la Universitat de Barcelona. Especialista en temes de participació. Membre del GREDI, investigadora en diferents àmbits, entre els que es troben els relacionats amb la participació), Montserrat Daviu (Tècnica del Departament de formació de la FaPaC), Maria Bruno (Tècnica de la Fundació Catalana de l’Esplai. Ha treballat a projectes de dinamització de l’Hospitalet), Luis Manuel Alonso (Professor d’Institut a l’Hospitalet), María Barrero (Membre de diferents AMPA i amb diferents càrrecs. Actualment membre activa d’entitats de l’Hospitalet), Ana Isabel del Río (Formadora de la FaPaC.)

PRESENTACIÓ

Publicado: julio 27, 2012 de bibianamarin en Acta de les trobades

familiaAmb aquest blog volem compartir les reflexions que un grup de persones vinculades a l’educació, a la ciutat de l’Hospitalet i a la participació comunitària, farem al llarg d’aquest curs.

Persones d’Akwaba, de la FAPAC, del GREDI (Grup de Recerca d’EDucació Intercultural de la UB) i de instituts de l’Hospitalet (Institut Eduard Fonseré, Institut Margarida Xirgu, Institut Pedraforca i Institut Rubio i Ors)  portem un temps donant voltes a com intervé i beneficia la participació de les famílies i del territori en l’alumnat de secundària; ens preguntem què passa? què no passa?

Ens hem animat a organitzar un grup d’investigació-acció amb el suport de l’ICE de la UB. Aquest grup d’investigació-acció que proposem té per objectiu crear un espai per a la reflexió, aprofundiment i plantejament d’accions que promoguin la participació de familiars i entitats als centres de secundària des d’una perspectiva comunitària.

Tenim inquietuds i volem començar per compartir-les amb persones referents de la nostra ciutat (famílies, professionals, entitats…).

Algunes d’aquestes inquietuds que ens mouen són: com poden participar les famílies i la comunitat educativa en els instituts i en l’educació dels nois i noies; quines són les estratègies que ajuden i quines són les que les fan fugir; quins són els beneficis de la participació de la comunitat educativa en el procés d’aprenentatge dels nois i les noies; com es comuniquen els centres educatius amb la resta de la comunitat; aquestes i moltes altres que tenim i que sorgiran les podrem compartir en la primera trobada del grup.

En aquest moment, hem iniciat, ja,  accions per millorar la participació de les famílies en tres dels Instituts i estem seguint la metodologia de recerca proposada des  de la Investigació-Acció. Si voleu mes informació us podeu posar en contacte amb nosaltres: grupinvestigaciohospitalet@gmail.com

Et donem la benvinguda a aquest espai virtual que esperem poder anar nodrint-lo de lletres, articles i pensaments que ens ajudin a anar més enllà.