Acta de la 4a trobada

Publicado: febrero 6, 2013 de bibianamarin en Acta de les trobades

Acta 4a sessió grup investigació-acció


Data: 29 de gener de 2013
Lloc: Centre cultural La Torrassa
Assistents/es: Bibiana Marín (Akwaba), Mª José Pérez (coordinadora pla Ed. Entorn Aj. Hospitalet), Charo Navarro i Mª Gregoria Gordillo (AMPA IES Eduard Fonseré), Maria Barbero (presidenta associació esportiva Margarita Xirgu), Juli Díaz (professor IES Eduard Fonseré), Mª Angeles Mesa (secretaria AMPA IES Bellvitge, també treballa a la UEC), Ana Isabel del Río (formadora de la FaPaC).


BLOC: https://grupinvestigacioacciohospitalet.wordpress.com/


COMUNICACIÓ

El grup té dos grups de comunicació. Per tal de poder estar al dia de les actes i consultar les anteriors, fer servir el bloc.
Hem acordat que a les actes i als correus, posarem sempre el bloc, per tal d’accedir sempre amb facilitar i potenciar el seu ús.

GENERACIÓ DE MATERIALS

Hem de generar materials que puguin donar resposta a la baixa participació a secundària. Difondre que la participació millora el rendiment acadèmic.
Aquest és un dels objectius del grup. Caldrà decidir què i com fer-ho. Posar fil a l’agulla.

CENTRAR ELS ESFORÇOS DEL GRUP EN ÀMBITS CONCRETS D’ACTUACIÓ

Vam parlar sobre la necessitat de començar a donar forma i contingut pràctic a les nostres reflexions, per tal de respondre a les necessitats reals que detectem. A partir d’aquí, van sorgir en el moment dues CALAIXOS, POTES, PILARS O LÍNIES DE TREBALL a abordar.

  1. El paper orientador de les famílies. La necessitat de la seva participació als centres en els processos orientadors que es fan en tots els moments crítics
    • 3r i 4t d’ESO
    • Altres canvis de cicle importants: Final CFGM, final Batxillerat, final CFGS
    • Moments en què es presenta el fracàs escolar: ESO, fracàs a CFGM, fracàs a CFGS i al batxillerat.

 

  1. Eines per aconseguir la participació de les famílies.
CALAIX 1.

El paper orientador de les famílies. La necessitat de la seva participació als centres en els processos orientadors que es fan en tots els moments crítics
Aquest calaix és específic de la secundària, amb moltes llacunes per les famílies, amb  molta manca de recursos als centres educatius i, el més greu, amb molta manca de sinergia per la ineficaç cooperació de centres, famílies i altres recursos implicats. No obstant, en altres reunions de l’equip va quedar patent que falten recursos, professionals i temps per fer bons i eficaços processos d’orientació educativa a la secundària. Aquest és un calaix que explicaria part del fracàs educatiu a la secundària postobligatòria.
En Juli, cap d’estudis de l’IES Eduard Fontseré, va plantejar la gravetat de la situació a l’orientació educativa com a font de desadaptació educativa i fracàs escolar i de la necessitat de fer adients processos d’orientació  comptant amb el suport, la cooperació i la complicitat de les famílies.
El tutor i les famílies presents, van plantejar algunes preguntes:

  • Respecte al paper orientador de les famílies: com poden participar les famílies a tota la secundària? Quin és el seu paper?
  • Com podem orientar els nostres fills i filles:
  • Quines són les expectatives dels joves? Com podem acollir-les?
  • Horaris: Quins són els horaris més eficaços per convocar a les famílies?
  • Les famílies no truquen mai quan hi ha problemes. Per què no truquen? (Una altra pregunta seria: hi ha centres als que les famílies SEMPRE TRUQUEN quan sorgeixen problemes? Seria possible establir unes pràctiques d’èxit en aquest sentit?)
  • És fonamental que les famílies i els centres caminin juntes en el procés escolar: orientació, vida escolar, etc… Com apropem a les famílies als centres?
  • No funcionen bé els canals de comunicació famílies-centres: quines vies podríem fer servir? Una de les proposta apunta ALS PROPIS ALUMNES, ELS FILLS. Que siguin els propis alumnes els que portin, motivin als seus pares i expliquin la necessitat de venir a les reunions, exemple, la d’orientació educativa per fi de cicle. Es va constatar a tots els centres que la via més útil són els missatges. Amb ells, a l’Eduard Fontseré, es va aturar l’absentisme.

Algunes constatacions i realitats
Les famílies assistents van plantejar que necessiten informació sobre la postsecundària obligatòria, si no, no poden orientar els seus fills i filles.
Les famílies tenen informació privilegiada sobre els seus fills que els centres no tenen.
Recursos: Es podria comptar amb famílies de postgraduats per informar a les famílies dels que acaben.
Els processos d’orientació haurien de començar a 3r.
Les famílies ignoren moltes coses, detalls, de la vida escolar dels seus fills.
Els joves prenen decisions poc raonades, però és molt difícil orientar-los bé.
A la orientació dels fills per part de les famílies hi ha una variable important: la formació professional està desprestigiada.
Per fer aquesta feina cal presència o el contacte amb les famílies. Però no venen. Només assisteixen els de sempre, els que van a totes les reunions i estan més implicats a la vida del centre.
Surt una reflexió: les persones estem acostumades per les institucions a la passivitat, a que em diguin.
Els missatges, com a via de comunicació a les famílies, funcionen molt bé. El problema és el cost i la gestió –en temps- de la remesa.

CALAIX 2.

Eines per aconseguir la participació de les famílies.
Aquest calaix el va proposar la Maria José Pérez i cooperarà amb ella Ana Isabel del Río, més la participació de tothom per tal d’anar recopilant i endreçant informació per tal d’elaborar guies, etc…
Els materials generats que es pengin hauran de ser didàctics, atractius. Pocs, però bons.
Disposem també de la possibilitat de creació d’un canal Youtube i de Slide Share i ISSUU per pdf, presentacions, etc…

 

ALTRES TEMES D’INTERÉS

Va sorgir a la reunió que un dels motius de conflicte als centres de secundària és un mal ús de les xarxes socials. Hi ha situacions de bullying, desprestigi, rumors,… fins i tot contra els centres i contra els professors de manera particular. Si el desprestigi que poden tenir els centres, els docents, la tasca docent, la secundària pública… és alta, amb aquestes noves fonts de conflicte augmenta encara més. Això està alimentat per la impunitat i l’anonimat de molts dels rumors, xismes i degradació de persones i entitats.

  • Hi ha cultures de centre respecte a la participació.
  • No es convida a les famílies tot el que s’hauria de convidar.
  • Alguns familiars van corroborar aquesta afirmació, respecte a molts centres de primària i de secundària: – Si no tienes excusa, como ser del AMPA, no te sientes con permiso para entrar en el centro.
  • Els conserges -i també el personal no docent-, poden repel·lir l’entrada i la participació de les famílies. Certes actituds (formes poc amables, seriositat i falta de somriures empàtics a les famílies que estan a la porta o demanen quelcom, excés de rigor en les funcions que tenen encomanades, falta de respecte, fer de menys a persones amb “poc prestigi”, formes poc adients amb famílies de nens que són considerats per ells/es conflictius, poc puntuals, etc…; rostres seriosos i “jutjadors”; postures corporals defensives davant de les famílies –posar-se en gerres davant una petició d’entrada, creuar els braços per davant del pit quan es dirigeixen, mirades reprovadores de les famílies…)i excés de cura en el que entenen com les seves funcions (que no entri al centre qui no estigui convocat o hagi de fer alguna gestió concreta al centre; sentir que han de protegir el centre de la violència familiar i de la seva intromissió en la feina dels seus companys i del seu centre, que han de protegir d’aquells als que poden considerar com distorsionadors de la pau escolar), poden distorsionar molt la vida dels centres. En canvi, als centres on hi ha persones que no representen una barrera per l’accés al centre i que faciliten la solució de problemes, la comunicació amb qui sigui, per tal de solucionar allò que els pugui estar causant dificultats a ells o als seus fills, marquen la diferència. En aquest sentit, es va explicar una situació. A centres on hi ha dos conserges i un d’ells destaca per la seva amabilitat, disponibilitat envers les persones, somriure i semblar una bona persona… les famílies es senten més còmodes, convidades i no senten una barrera amb el centre. Aquest tipus de perfils són més valorats per les famílies rebent, fins i tot, més regals quan arriba nadal. Aquells segons conserges, més eficaços des de la perspectiva dels centres, donat que controlen més, són més tècnics, fan millor les feines encomanades,… però que són menys empàtics, són pitjor valorats per les famílies. En aquest sentit, els ajuntaments i llocs públics han vigilat molt les figures que estaven cara al públic, ja que determinaven la imatge de la institució. Aquest paper no s’ha cuidat tant com calia als centres, prioritzant altres variables, com l’eficàcia a la feina de “consergeria” (caldria saber com es defineix i quines són les funcions principals) o haver guanyat un concurs per saber arreglar un fluorescent, un lavabo o un endoll. El foment de la participació passa per totes les persones implicades als centres, des de la primera a la última, amb molt valors envers aquelles que donen la cara a les famílies i representen als centres. Cal cercar experiències d’èxit amb el paper del personal no docent. Estaria bé cercar alguna investigació que es centri en el paper d’aquestes figures.
  • Algunes persones van afirmar que les famílies no ens movem als centres.
  • Van sorgir veus que deien que hem de millorar més la relació i el tracte. Més vocació de servei envers les famílies. El tracte ha de ser més humanitzat, més cordial, més amable, més amorós.
  • De vegades, oblidem als centres que els clients són els alumnes i les famílies.  El client necessita un bon tracte, una bona atenció.

El resultat és que si família i centre no creuen els seus recursos, informació, inquietuds i interessos, els processos d’orientació són poc eficaços i allunyats de la realitat. Porten al fracàs escolar i a la inadaptació escolar en molts casos. Molts alumnes, per il·lusió de les seves famílies, són abocats a un batxillerat pel qual no tenen prou hàbits, motivació i interès. Aquests són alguns motius de l’alt fracàs a batxillerat, amb conseqüències molt dures pels alumnes. Amb pèrdues d’oportunitat que deixen a molts joves amb un nivell escolar de  Graduat en ESO i que no es recupera més que en situacions excepcionals de retorn al sistema per altres vies (CFGM o accès a CFGS mitjançant proves d’accès) o bé per matriculació a CFGM, desprès d’un any que pot haver estar pràcticament en blanc en un moment crucial per la seva formació i el seu desenvolupament professional i personal.

CONCLUSIÓ FINAL, PROPOSTA CONCRETA D’INTERVENCIÓ

Implementar les idees i els recursos que hem posat sobre la taula –i tots aquells que es puguin generar- en el grup de 3r. A de l’IES Eduard Fonseré. Es centrarà tota la feina per dinamitzar la participació de les famílies en aquell grup, per part de la Mari Gordillo (mare d’aquest grup) i l’ajuda de la Charo Navarro, mare del centre i també membre de l’AMPA. Es tracta de comprovar què funciona i fer que rutlli la participació de la família en el procés d’orientació escolar dels alumnes del grup. Serà d’interès comprovar la diferència de resultats amb els altres grups, en que no es farà una feina específica, si no les accions habituals del centre. E posaran en marxa accions eficaces i específiques per les famílies del grup i també pels alumnes. Exemple: informar a les famílies, una a una, i per via telefònica; fer preguntes concretes per saber alguns per quès que ens inquieten respecte a la participació particular de cadascuna d’elles (es podria elaborar un qüestionari de preguntes? Exemple: què t’anima a assistir a les reunions, què et desanima, què et fa sentir que formes part, què et fa sentir lluny, quins horaris són del vostre interès familiar per assistir, quines inquietuds teniu respecte a la orientació,…). En definitiva, demanar pels seus interessos, opinions i necessitats –exemple, horaris-. Com una de les accions possibles seria dinamitzar la participació a través dels propis fills, es podria fer una o dues tutories per parlar sobre la participació de les seves famílies i com aconseguir el seu compromís i participació no només a casa, també des del centre, cooperant amb els docents, fent accions tripartites. Podem comptar amb grup control i grups experimentals. Es podria replicar aquesta experiència a altres instituts col·laboradors.

PER A LA PROPERA REUNIÓ…

Haurem d’haver anat treballant via correus, fent servir el bloc (Bibi dinamitzarà el bloc per tal d’anar recopilant materials d’interès) i responent a l’acta, fent fòrums, etc…
Esther Luna i Pilar Folgueiras, podrien posar la seva experiència investigadora en marxa per aprofitar la iniciativa de 3r A de l’IES Eduard Fonseré.
Des de la FaPaC, com ja es disposa d’algunes publicacions pròpies, poden aportar recursos concrets per la participació de les famílies.
Propera reunió: 26/2/2013, 18 hores. Centre Cultural La Torrassa.
BLOC: https://grupinvestigacioacciohospitalet.wordpress.com/

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s