Acta 7a. reunió curs 2013-2014. Data: 20 de maig de 2014

Publicado: junio 10, 2014 de anaisabeldelrio en Acta de les trobades

Data reunió4494388676_358362548f: 20 de maig de 2014
Lloc: IES EDUARD FONSERÉ

Assistents/es: Bibiana Marín (Akwaba), Maria Barbero (presidenta associació esportiva Margarida Xirgu), Luisma (professor IES Eduard                   Fonseré), Juli Díaz (professor IES Pedraforca), Ana Isabel del Río (formadora de la FaPaC), Inés Massot (professora UB)

Algunes idees importants de la reunió d’avui:
  • Ha quedat demostrat que el canvi de perspectiva dels docents és una eina clau pel desenvolupament de les accions adreçades a la implicació familiar.
  • La forma en què convidem a les famílies a assistir determina fonamentalment l’assistència de les famílies a les activitats que organitza el centre. El curs passat, vam tenir dos exemples ben diferents als institus implicats en el projecte: a un vam fer ple convocant personalment i a l’altre van assistir 3 persones per no convidar seguint la metodologia de convocatòria eficaç (convocar personalment, per diverses vies).
  • Quan els alumnes s’incorporen de manera vivencial a allò que planifiquem per ells, els resultats milloren exponencialment.
  • Els alumnes de secundària volen que les seves famílies estiguin implicades en els processos que han de viure a nivell acadèmic i volen que s’ocupin de les seves coses, que els acompanyin.
  • L’orientació educativa i la presa de decissions respecte al futur acadèmic està fonamentalment determinat per la implicació familiar i el suport als fills en els processos.
  • Els centres tenen un paper fonamental en l’atenció i compensació de les necessitats dels alumnes, ja que les famílies -soles- no poden. Però tampoc pot sol el centre sense les famílies i tots no poden si no tenen un entorn ric socialment que ajudi a compensar les dificultats que pateixen molts dels alumnes.

Evolució projecte IES Eduard Fonseré


Com podíem anomenar el projecte per tal d’explicar-ho, divulgar-ho o continuar amb ells, algunes idees:

Una altra forma d’escollir, Els alumnes orienten
Una altra forma de fer: els alumnes orienten i s’orienten
“ORIENTA’T”….

Observacions de les persones implicades (Juli, Inés)
El que s’està fent actualment. Cristina, del POA, està fent orientacions a alumnes de quart que tenen dubtes, no saben què volen fer.
Els alumnes de quart van fer un power-point per les seves famílies, amb el suport dels docents. Van venir el 50% de les famílies. Les famílies van aplaudir als alumnes. Era emocionant.
A l’IES Torres i Bages van aplicar la metodologia convocatòria famílies que vam començar a implementar el curs passat. Van assistir 97 persones de 120 famílies. Va convocar la tutora, van remetre correus, etc… Està molt clar que el sistema de convocatòria que es faci servir determina els resultats de l’assistència de les famílies a activitats puntuals. No és el mateix rebre un full entre un munt que ser convocats – directament- pel centre, professors, tutors, AMPA, els propis fills i filles… La invitació personal continúa sent molt important per les famílies i les persones.

La reunió d’orientació amb les famílies de 3r és el 3 de juny a les 18hores. Hauran d’escollir les assignatures de tercer amb la vista posada a la fi dels estudis obligatoris, desprès de l’ESO. Només s’ha fet a Tercer B. En canvi, els alumnes d’altres grups de tercer els han ajudat.

El nivell de participació, la implicació, el mòbil per gravar les entrevistes,… els ha motivat molt. S’han motivat amb el contingut, no només amb el procès. Ha estat molt vivencial. Han treballat més del que s’esperava, fora de les sessions formals. S’han ocupat de que tot estigués llest. Es portaven tasques a casa. Es respectaven entre ells.

Van entrevistar a alumnes que ja estudiaven cicles o batxillerat. Tots els alumnes han estat implicats al mateix nivell. La sorpresa han estat els alumnes tímids, s’han atrevit a parlar davant la càmara. Inés assenyala que és interessant que hagi persones amb expectatives elevades (ser arqueòleg, periodista, psicòleg,…).

Parlen de la universitat como quelcom llunyà, llunyà en l’espai. També van parlar de que els estudis són molt cars. És una barrera psicològica i real. El context econòmic de les famílies és molt limitat. Pensar en llibres, transport, matrícula, altres despeses,… en famílies on hi ha molt atur és una barrera difícil de superar sense suports externs.

Comparant aquesta tipologia d’accions amb les que es fan habitualment : un xerrada a les familias per part dels docent o bé una xerrada amb entrevistes reals , testimonis dels seus fills i l’explicació dels seus propis fills? els resultats són completament diferent s. La inversió és mínima . El més important és la voluntat dels docents per implicar a les famílies des d’un altre lloc, amb creativitat i valor per ells. S’apliquen recursos en funció de la disponibilitat d’ells.

Han intervingut , de forma complementària i natural:

Inés Massot , professora de la UB. Perspectiva : orientació acadèmica i professional . Als alumnes els va encantar que vingués una professora de la universitat . Ella va portar alguns guions preparats per a alguna sessió, però va participar com una més de l’equip .

Pia Ferrer . Estudiant d’educació social .
Juli, cap d’estudis . Ha programat sessions , ha elaborat vídeos , etc .
Jordi , director del centre i professor d’educació per a la ciutadania.

Resultats : ha participat molta més gent, si els alumnes han estat molt implicats, saben molt més que si ho haguessin fet a l’estil del curs passat. A partir del vídeo han participat des de l’interès real dels alumnes .

Des del primer moment es va plantejar l’objectiu de les sessions i es va repetir al llarg de tot el procés, a partir de parlar del que volien fer i de les barreres que trobaven (participació de les famílies, havia d’augmentar, que els continguts fossin significatius pels alumnes i les famílies i, sobretot, útils,…).

L’important : la NO DIVISIÓ DEL TREBALL . No va ser necessari determinar papers i rols . L’imprescindible és que aquest tipus de projectes siguin compartits , s’estirin al llarg del temps. Els alumnes han aprofundit . Estem segurs que els alumnes han parlat del projecte a casa, abans de la reunió. S’ha pogut projectar més enllà del que amb un projecte més curt o menys profund s’hagués arribat .

Dedicació horària:
Quatre sessions amb els alumnes.
Sis setmanes entre sessions , reunions , edició de vídeos , etc …

Processos com aquests haurien de començar al gener, per a un centre de similars característiques i organització, amb la idea en ment a principis de curs. En altres centres, podria començar des de principi de curs. La proposta seria que l’orientació tingués aquest format en els centres que ho considerin adient.
Aquest projecte no està allunyat de la realitat. És real, relativament fàcil, no calen recursos extraordinaris. S’aprofiten els recursos que tenen els alumnes . Els agrada el mòbil, per tant, treballar amb ell és motivador. A més, poden fer alguna cosa prohibida: fer servir el mòbil i gravar els companys.

En el procés es necessita acomodació i ajust, que s’ha produït sobre la marxa.

Diversos temps invertits, per a facilitar que ho pugui valorar qui vulgui posar-ho en marxa al seu centre o aula.

Inés va dedicar unes 12 hores de treball en quatre sessions presencials + la feina de preparació a casa. El treball realitzat a casa està a disposició per a qui tingui interès en ell.

Dedicació del professorat : 7 sessions de la matèria + 7-8 hores per editar els vídeos . Preparació de la reunió amb les famílies per escollir assignatures . La convocatòria personalitzada a les famílies ( trucades, correus , missatges , … ). La reunió que es farà el dia 3 de juny. Aquesta reunió es fa cada any.

Llenguatge, els conceptes amb què es treballa.

Aquest treball està incardinat en un tipus de centre que té un ideari concret i una idea concreta de la participació i implicació familiar, del treball i la implicació de la comunitat. En un terreny abonat, certes iniciatives enriqueixen la trajectòria que es va encetar fa uns anys.

El vocabulari que es faci servir, ha de reflectir el treball que es fa al centre i les metodologies participatives que es fan servir.

Treball en xarxa, proximitat a l’alumnat, involucrar-se amb els alumnes, el seu context i les seves necessitats, coneixement dels alumnes, proximitat, tracte afectuós, sensibilitat cap a la realitat, compromís amb les necessitats, sensibilitat cap a les dificultats del propi context, solidaritat (exemple: sistema de beques en les quals participen exalumnes del propi centre).

Aquest centre té un component de compromís, solidaritat. El treball que realitzen per garantir la continuïtat dels alumnes passa per treballar el sentiment de pertinença al centre, cohesió, identitat, …
S’atenen els problemes econòmics, circumstàncies com embarassos, lentitud per aprendre, …
Es treballen com objectius: la identitat, la pertinença, la cohesió, …

Des d’aquí es treballa la continuïtat en els estudis, es preveu l’abandonament, … Es treballa que tinguin continuïtat formativa. Als de quart se’ls fa seguiment si ja no són al centre. Si és possible, s’intervé i es dóna suport a situacions molt greus. S’utilitza la xarxa del barri.

Aquest centre té dues línies, és petit. Però l’entorn és molt més complex que en altres zones de l’Hospitalet. El 80 % dels alumnes tenen dificultats socioeconòmiques molt complexes. S’han fet moltes accions de tipus comunitari i de treball en xarxa per tal de compensar les dificultats.

Comissió social: la va inventar el Fonseré i l’ajuntament de l’Hospitalet l’ha replicat a altres centres.

Jordi i Juli van dedicar moltísimes tardes a portar l’institut a les entitats . Posteriorment, les entitats van entrar a l’institut. Aquest centre està obert al barri.

El treball en xarxa permet solucionar els problemes dels alumnes comptant amb la cooperació profunda ( en autèntica xarxa ) de l’entorn.

L’equip directiu està directament implicat, que sorgeixi un projecte és fàcil i directament implementable.

A descatar:

Aquest projecte, i els altrse, s’ha enfocat a les famílies des dels docents i els propis alumnes. Caldrà reflexionar sobre la participació directa de les famílies en el projecte i sobre accions més directes sobre la seva implicació i participació en els processos educatius dels seus fills i filles.

Ha quedat demostrat que el canvi de perspectiva dels docents és una eina clau pel desenvolupament de les accions adreçades a la implicació familiar.

Propera reunió:
JULIOL 2014.  A concretar.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s