Archivos de la categoría ‘Acta de les trobades’

Acta 3a. reunió equip investigació curs 2014-2015

Publicado: diciembre 18, 2014 de anaisabeldelrio en Acta de les trobades
Etiquetas:

308460_4596    Data: 18/12/2014

     Assistents: Pilar Folgueiras (UB), Juli (IES Eduard Fonseré), Inés Massot (professora UB), Sergi (estudiant de la UB,                   alumne d’Inés Massot), Ana Isabel del Río (formadora de la FaPaC).
Lloc: IES Eduard Fonseré

La jornada és el dia 3 de febrer, a l’IES Fonseré.
A la jornada es mostrarà la feina feta als dos instituts:
A. IES Eduard Fonseré: orientació educativa alumnes de 3r ESO
B. IES PEDRAFORCA: suport a les famílies per recolzar els deures.

JORNADA A IES EDUARD FONSERÉ
Juli explica el que estan fent des de la perspectiva de l’orientació.
JORNADA
1.- Presentació de la jornada a càrrec de Juli: presentació de resultats.
2.- Es farà una narrativa de la feina feta a l’institut amb els alumnes de 3r.
3.- Pica-pica / activitat estudiants.
4. Dinàmica participativa. Pilar parlarà amb un company UB (Ferran)
Lema pel fulletó:
“L’èxit dels vostres fills és creure en ells”
Fer disseny de fulletó: Ana
Quedaria pendent: fer difusió amb entitats.

2. Investigació-acció
Pilar proposa que es farà l’estudi sobre el concepte de participació que tenen els joves.
A quins centres?
IES Margarida Xirgu. Manel Domínguez serà el referent.
IES Eduard Fonseré. Juli serà el referent a aquest centre. Un dimarts del mes de gener serà el dia en que es farà aquesta activitat.
IES Pedraforca. Pendent confirmació participació Luisma.
Fent servir el recurs que es farà servir serà la fitxa d’orientació feta per les alumnes.
*Participa Sergi, cal convidar-lo al grup. Ell participarà en els projectes d’investigació.
3. Blog
Què volem fer?
Què volem mostrar?
Caldria endreçar la informació per fer-la accessible.
Caldria anar fent fotografies que es puguin publicar.
Blog: Ana planteja fer un blog en blogger amb el mateix nom que el de wordpress. Blogger permet fer un format més visual, estil web. Es pot connectar amb la informació penjada a drive, donat que tot és espai google. Es podria compartir directament la informació des de drive.
// Crear-lo, però fent servir el mateix nom que tenia el de wordpress. //
4. Tornar a demanar els certificats l’ICE de la UB.
Cal tornar a posar tota la informació que ja es va remetre.
5. Caldria anar fent presentació de ponències i comunicacions a congressos
Per fer divulgació de la feina feta.
Es comenta tenir en compte el congrés de metodologia EDIPE
Propera reunió: 22 de gener de 2014, IES Eduard Fonseré

Anuncios

Acta 2ª reunió equip curs 2014-2015

Publicado: noviembre 6, 2014 de anaisabeldelrio en Acta de les trobades

190593_4590     Data: 6 de novembre de 2014

Lloc: IES Eduard Fonseré
Assistents/es: Pilar Folgueiras (UB), Luisma (professor IES Pedraforca), Juli (IES Eduard Fonseré), Inés Massot (professora   UB),    Bibiana Marín (Akwaba), Ana Isabel del Río (formadora de la FaPaC).

 

Temes tractats

1. I+D s’ ha reactivat. Es posarà en marxa a partir de 2015.
2. Jornada: depèn de de la recuperació d’en Luisma.
Definició de la jornada:
– Diagnòstic participatiu
– Devolució del que s’ha fet
Per preparar la sessió:
-Preparar preguntes per les famílies sobre com voldrien que fos l’institut, com sommien el futur dels fills. L’equip I+D treballarà en les preguntes.
– Es passaran als professors dels instituts les preguntes i els alumnes les passaran a les seves famílies.
– Enquesta a la família per part dels alumnes. Fan les preguntes, les escriuen. Haurien de fer un selfie de família. Pilar recollirà el material fet l’últim dia de classes.
– S’elaboren les respostes. Es fan gravacions d’alumnes i famílies amb decorats preparat per plàstica. Es faràs servir la càmera de vídeo. Pressupost econòmic, passar-li a la Pilar.
– Jornada al Fonseré: 22 de gener ó 5 de febrer de 2015.
– Amb el resultat final es prepararà la jornada que tindrà el ganxo de la feina feta pel alumnes.

3. Fer entrevista a en Luisma sobre la feina feta al Pedraforca. Ana
– Remetre-la a l’equip`
– Tindrem material concret per compartir

4. Certificats ICE
– Pilar parlarà amb Enric Prats i dirà alguna cosa.
– Si no, s’huran de tornar a activar.

5. Pilar passarà correu i telèfon d’alumnes amb pràctiques
6. Maria Barrero s’acomiada del grup. Deixa la seva feina en relació amb l’AMPA del seu institut, Margarida Xirgu.
Propera reunió: Dijous 18/12/2014. 18 hores
IES Eduard Fonseré

Acta 1ª reunió curs 2014-2015

Publicado: octubre 8, 2014 de anaisabeldelrio en Acta de les trobades

818950_50451611   Data: 8 d’octubre de 2014

   Lloc: IES Eduard Fonseré
Assistents/es: Pilar Folgueiras (UB), Luisma (professor IES Pedraforca), Juli (IES Eduard Fonseré), Inés Massot (professora

UB), Ana Isabel del Río (formadora de la FaPaC).
Per a la propera reunió:
Sistematitzar els resultats i la feina feta
– Abans primera reunio esborrany primera entrevista. Protagonista: professorat. Comencem amb en Luisma. Presentar el projecte que s’ha fet a l’institut.
– Hem de parlar de la participació de les famílies, ells han de ser els autèntics protagonistes.
– Preparar el guió de preguntes i recollir les propostes.
– Recollir la veu de les famílies implicades, dels alumnes (QUÈ HA PASSAT, com ha canviat la seva vida), també la veu dels alumnes universitaris que tenen interès en participar i aportar a la vida dels centres.
– “Els alumnes han de trobar al centre algú que cregui en ells” (Juli) Frase que pot ser utilitzada per les entrevistes que prepararem.
– “En definitiva, les persones necessitem carinyo” (Juli)
– “En un institut petit és más fàcil tenir una relació personalitzada amb els alumnes i atendrel’s”
Participació de les famílies.
– Recollir els seus testimonis.
– Utilitzar les veus i els testimonis de nois, noies i familiars.
– Full de valoració de l’experiència del curs passat. Fer quelcom mése narratiu.

Juli comenta que el millor bueno de fer coses amb el mòbvil és que ells (alumnes) s’ho han guisat i menjat. Gravar amb el mòbil ha estat un problema, un impediment de tipus tècnic por la baixa qualitat dels continguts.
Remetre a Juli i Luisma.
– Com ajudar xerrada
– Xarxa Clau
– Curs gestió i dinamitzaciò AMPA

Comunicació, sistemes que farem servir
Drive: Luisma funciona bé amb ell.
Whatsapp.
Correu electrònic
Fer convocatoria para el día: 6 de noviembre a las 6.

Data reunió4494388676_358362548f: 20 de maig de 2014
Lloc: IES EDUARD FONSERÉ

Assistents/es: Bibiana Marín (Akwaba), Maria Barbero (presidenta associació esportiva Margarida Xirgu), Luisma (professor IES Eduard                   Fonseré), Juli Díaz (professor IES Pedraforca), Ana Isabel del Río (formadora de la FaPaC), Inés Massot (professora UB)

Algunes idees importants de la reunió d’avui:
  • Ha quedat demostrat que el canvi de perspectiva dels docents és una eina clau pel desenvolupament de les accions adreçades a la implicació familiar.
  • La forma en què convidem a les famílies a assistir determina fonamentalment l’assistència de les famílies a les activitats que organitza el centre. El curs passat, vam tenir dos exemples ben diferents als institus implicats en el projecte: a un vam fer ple convocant personalment i a l’altre van assistir 3 persones per no convidar seguint la metodologia de convocatòria eficaç (convocar personalment, per diverses vies).
  • Quan els alumnes s’incorporen de manera vivencial a allò que planifiquem per ells, els resultats milloren exponencialment.
  • Els alumnes de secundària volen que les seves famílies estiguin implicades en els processos que han de viure a nivell acadèmic i volen que s’ocupin de les seves coses, que els acompanyin.
  • L’orientació educativa i la presa de decissions respecte al futur acadèmic està fonamentalment determinat per la implicació familiar i el suport als fills en els processos.
  • Els centres tenen un paper fonamental en l’atenció i compensació de les necessitats dels alumnes, ja que les famílies -soles- no poden. Però tampoc pot sol el centre sense les famílies i tots no poden si no tenen un entorn ric socialment que ajudi a compensar les dificultats que pateixen molts dels alumnes.

Evolució projecte IES Eduard Fonseré


Com podíem anomenar el projecte per tal d’explicar-ho, divulgar-ho o continuar amb ells, algunes idees:

Una altra forma d’escollir, Els alumnes orienten
Una altra forma de fer: els alumnes orienten i s’orienten
“ORIENTA’T”….

Observacions de les persones implicades (Juli, Inés)
El que s’està fent actualment. Cristina, del POA, està fent orientacions a alumnes de quart que tenen dubtes, no saben què volen fer.
Els alumnes de quart van fer un power-point per les seves famílies, amb el suport dels docents. Van venir el 50% de les famílies. Les famílies van aplaudir als alumnes. Era emocionant.
A l’IES Torres i Bages van aplicar la metodologia convocatòria famílies que vam començar a implementar el curs passat. Van assistir 97 persones de 120 famílies. Va convocar la tutora, van remetre correus, etc… Està molt clar que el sistema de convocatòria que es faci servir determina els resultats de l’assistència de les famílies a activitats puntuals. No és el mateix rebre un full entre un munt que ser convocats – directament- pel centre, professors, tutors, AMPA, els propis fills i filles… La invitació personal continúa sent molt important per les famílies i les persones.

La reunió d’orientació amb les famílies de 3r és el 3 de juny a les 18hores. Hauran d’escollir les assignatures de tercer amb la vista posada a la fi dels estudis obligatoris, desprès de l’ESO. Només s’ha fet a Tercer B. En canvi, els alumnes d’altres grups de tercer els han ajudat.

El nivell de participació, la implicació, el mòbil per gravar les entrevistes,… els ha motivat molt. S’han motivat amb el contingut, no només amb el procès. Ha estat molt vivencial. Han treballat més del que s’esperava, fora de les sessions formals. S’han ocupat de que tot estigués llest. Es portaven tasques a casa. Es respectaven entre ells.

Van entrevistar a alumnes que ja estudiaven cicles o batxillerat. Tots els alumnes han estat implicats al mateix nivell. La sorpresa han estat els alumnes tímids, s’han atrevit a parlar davant la càmara. Inés assenyala que és interessant que hagi persones amb expectatives elevades (ser arqueòleg, periodista, psicòleg,…).

Parlen de la universitat como quelcom llunyà, llunyà en l’espai. També van parlar de que els estudis són molt cars. És una barrera psicològica i real. El context econòmic de les famílies és molt limitat. Pensar en llibres, transport, matrícula, altres despeses,… en famílies on hi ha molt atur és una barrera difícil de superar sense suports externs.

Comparant aquesta tipologia d’accions amb les que es fan habitualment : un xerrada a les familias per part dels docent o bé una xerrada amb entrevistes reals , testimonis dels seus fills i l’explicació dels seus propis fills? els resultats són completament diferent s. La inversió és mínima . El més important és la voluntat dels docents per implicar a les famílies des d’un altre lloc, amb creativitat i valor per ells. S’apliquen recursos en funció de la disponibilitat d’ells.

Han intervingut , de forma complementària i natural:

Inés Massot , professora de la UB. Perspectiva : orientació acadèmica i professional . Als alumnes els va encantar que vingués una professora de la universitat . Ella va portar alguns guions preparats per a alguna sessió, però va participar com una més de l’equip .

Pia Ferrer . Estudiant d’educació social .
Juli, cap d’estudis . Ha programat sessions , ha elaborat vídeos , etc .
Jordi , director del centre i professor d’educació per a la ciutadania.

Resultats : ha participat molta més gent, si els alumnes han estat molt implicats, saben molt més que si ho haguessin fet a l’estil del curs passat. A partir del vídeo han participat des de l’interès real dels alumnes .

Des del primer moment es va plantejar l’objectiu de les sessions i es va repetir al llarg de tot el procés, a partir de parlar del que volien fer i de les barreres que trobaven (participació de les famílies, havia d’augmentar, que els continguts fossin significatius pels alumnes i les famílies i, sobretot, útils,…).

L’important : la NO DIVISIÓ DEL TREBALL . No va ser necessari determinar papers i rols . L’imprescindible és que aquest tipus de projectes siguin compartits , s’estirin al llarg del temps. Els alumnes han aprofundit . Estem segurs que els alumnes han parlat del projecte a casa, abans de la reunió. S’ha pogut projectar més enllà del que amb un projecte més curt o menys profund s’hagués arribat .

Dedicació horària:
Quatre sessions amb els alumnes.
Sis setmanes entre sessions , reunions , edició de vídeos , etc …

Processos com aquests haurien de començar al gener, per a un centre de similars característiques i organització, amb la idea en ment a principis de curs. En altres centres, podria començar des de principi de curs. La proposta seria que l’orientació tingués aquest format en els centres que ho considerin adient.
Aquest projecte no està allunyat de la realitat. És real, relativament fàcil, no calen recursos extraordinaris. S’aprofiten els recursos que tenen els alumnes . Els agrada el mòbil, per tant, treballar amb ell és motivador. A més, poden fer alguna cosa prohibida: fer servir el mòbil i gravar els companys.

En el procés es necessita acomodació i ajust, que s’ha produït sobre la marxa.

Diversos temps invertits, per a facilitar que ho pugui valorar qui vulgui posar-ho en marxa al seu centre o aula.

Inés va dedicar unes 12 hores de treball en quatre sessions presencials + la feina de preparació a casa. El treball realitzat a casa està a disposició per a qui tingui interès en ell.

Dedicació del professorat : 7 sessions de la matèria + 7-8 hores per editar els vídeos . Preparació de la reunió amb les famílies per escollir assignatures . La convocatòria personalitzada a les famílies ( trucades, correus , missatges , … ). La reunió que es farà el dia 3 de juny. Aquesta reunió es fa cada any.

Llenguatge, els conceptes amb què es treballa.

Aquest treball està incardinat en un tipus de centre que té un ideari concret i una idea concreta de la participació i implicació familiar, del treball i la implicació de la comunitat. En un terreny abonat, certes iniciatives enriqueixen la trajectòria que es va encetar fa uns anys.

El vocabulari que es faci servir, ha de reflectir el treball que es fa al centre i les metodologies participatives que es fan servir.

Treball en xarxa, proximitat a l’alumnat, involucrar-se amb els alumnes, el seu context i les seves necessitats, coneixement dels alumnes, proximitat, tracte afectuós, sensibilitat cap a la realitat, compromís amb les necessitats, sensibilitat cap a les dificultats del propi context, solidaritat (exemple: sistema de beques en les quals participen exalumnes del propi centre).

Aquest centre té un component de compromís, solidaritat. El treball que realitzen per garantir la continuïtat dels alumnes passa per treballar el sentiment de pertinença al centre, cohesió, identitat, …
S’atenen els problemes econòmics, circumstàncies com embarassos, lentitud per aprendre, …
Es treballen com objectius: la identitat, la pertinença, la cohesió, …

Des d’aquí es treballa la continuïtat en els estudis, es preveu l’abandonament, … Es treballa que tinguin continuïtat formativa. Als de quart se’ls fa seguiment si ja no són al centre. Si és possible, s’intervé i es dóna suport a situacions molt greus. S’utilitza la xarxa del barri.

Aquest centre té dues línies, és petit. Però l’entorn és molt més complex que en altres zones de l’Hospitalet. El 80 % dels alumnes tenen dificultats socioeconòmiques molt complexes. S’han fet moltes accions de tipus comunitari i de treball en xarxa per tal de compensar les dificultats.

Comissió social: la va inventar el Fonseré i l’ajuntament de l’Hospitalet l’ha replicat a altres centres.

Jordi i Juli van dedicar moltísimes tardes a portar l’institut a les entitats . Posteriorment, les entitats van entrar a l’institut. Aquest centre està obert al barri.

El treball en xarxa permet solucionar els problemes dels alumnes comptant amb la cooperació profunda ( en autèntica xarxa ) de l’entorn.

L’equip directiu està directament implicat, que sorgeixi un projecte és fàcil i directament implementable.

A descatar:

Aquest projecte, i els altrse, s’ha enfocat a les famílies des dels docents i els propis alumnes. Caldrà reflexionar sobre la participació directa de les famílies en el projecte i sobre accions més directes sobre la seva implicació i participació en els processos educatius dels seus fills i filles.

Ha quedat demostrat que el canvi de perspectiva dels docents és una eina clau pel desenvolupament de les accions adreçades a la implicació familiar.

Propera reunió:
JULIOL 2014.  A concretar.

           Acta rgrean-leafeunió Equip investigació-acció
           Data: 18 de març de 2014
           Lloc: IES Margarida Xirgu
Assistents/es: Pilar Folgueiras (UB), Bibiana Marín (Akwaba), Maria Barbero (presidenta associació esportiva Margarida Xirgu), Luisma (professor IES Pedraforca), Juli Díaz (professor IES Eduard Fonseré), Ana Isabel del Río (formadora de la FaPaC), Gisela Torres (Alumnes UB Assignatura: Educació per la ciutadania), Mabel Toledo
BLOC: https://grupinvestigacioacciohospitalet.wordpress.com/

Durant aquesta reunió hem fet una valoració dels projectes que s’estan portant a terme als instituts implicats. La característica fonamental és la cooperació dels docents, amb professores de la Universitat de Barcelona i el suport dels alumnes de les seves matéries. Els protagonistes són els propis alumnes, com a motor fonamental de la implicació de les seves famílies. Els projectes giren a l’entorn dels professors responsables de les matèries o activitats sobre les que s’estructura el procès. 

1. S’incorporen dues alumnes de la UB al projecte IES Pedraforca.

Compartir drive. Poden editar. Comentem que elles faran les actes de les reunions a les quals assisteixin.

2. Projecte IES Pedraforca, Luisma, professor del centre i Pilar Folgueiras, professora de la UB.

El projecte consisteix en fer trobades per ensenyar a les famílies a fer suport als seus fills amb els deures i els estudis. Les famílies haurien de fer la “feina” amb els fills, fonamentalment, el cap de setmana. A les famílies, se’ls facilitaria una fitxa per recollir les accions que han fet amb ells/es. Per tal de donar més formalitat al projecte, es donarà un certificat de la universitat a les famílies assistents. Luisma considera que la implicació de la universitat pot donar perspectiva i valor al que facin les famílies i els alumnes en relació amb el centre.
Es farà un vídeo recollint com s’han sentit les famílies i com s’han sentit els fills pel suport rebut. Les famílies rebran una xerrada per part de la universitat. Un objectiu serà convertir aquesta iniciativa en un projecte d’aprenentatge-servei. Serà fonamental la cooperació dels alumnes amb les seves famílies. La ruptura entre el que passa a casa i el que passa al centre és molt gran. Sembla que les famílies fan suport i desprès a l’aula no funciona. Aquesta acció pot tendir ponts de comunicació família-alumnes-centre.
Els alumnes poden venir a la universitat a explicar el que fan. En Luisma planteja com recollir dades, com comprovar l’evolució dels alumnes gràcies al suport rebut mitjançant el projecte.
3. IES Margarida Xirgu. La participació s’introduirà a l’horari lectiu.

Assistents: dedicaran 15 hores al mes a aquest projecte. 1 hora de tutoria (només 3r)

4. IES Eduard Fonseré. Responsables: Juli, professor del centre i Inés Massot, professora UB.

Es farà orientació dels alumnes de 3r a l’assignatura Educació per la ciutadania. La idea és orientar els itineraris, de forma que puguin estar ja orientats al batxillerat aquells que ho vulguin fer. APS: una de les sessions l’aprofitaran per fer aquesta sessió. Produiran vídeos pensats per les famílies, per facilitar la informació i que la informació sigui compartida.
Alumnes de 4t. Col•laboren 20 alumnes que estan preparant els materials informatius per poder informar els pares (PQPI, CFGM, batxillerat). Els alumnes compten amb el suport de la Mercè del PAEF. Els alumnes estan molt motivats treballant de forma independent.
Jornada de cloenda i presentació dels resultats.
Hi ha pendent tancar el conveni amb l’ajuntament de l’Hospitalet. Això podria suposar una aportació econòmica per organitzar un acte de cloenda. On fer-ho? Estaria bé fer-ho a la universitat (Bellvitge). Als alumnes els agradarà sortir dels respectius barris.

5. Certificat per part de l’ICE de la UB

Pilar remetrà un link per demanar el certificat de la participació al grup de treball durant el curs 2012-2013, que tenia reconeixement per part de l’ICE. Tothom haurà d’omplir la sol•licitud del certificat. El curs 2013-2014 també tenim reconeixement, ja es demanarà el certificat en el seu moment.

DRIVE

Animem a tothom a entrar al DRIVE del grup.

BLOC: https://grupinvestigacioacciohospitalet.wordpress.com/

Acta novena trobada

Publicado: febrero 24, 2014 de bibianamarin en Acta de les trobades

Acta reunió Equip investigació-acció

Data:6 de febrer de 2014

Lloc: Espai municipal del Pla educatiu d’entorn. Ajuntament de l’Hospitalet del Llobregat. C/ Llobregat 95 (Hospitalet)

Assistents/es: Pilar Folgueiras (UB), Bibiana Marín (Akwaba),  Maria Barbero (presidenta associació esportiva Margarida Xirgu), Luisma (professor IES Eduard Fonseré), Juli Díaz (professor IES Pedraforca), Ana Isabel del Río (formadora de la FaPaC), Inés Massot (professora UB)

Tècniques Pla Educatiu d’Entorn Aj. Hospitalet: Marta Meneses (TAF), Abigail Alemany (POA), Núria Ramos (PEE)

BLOC: http://grupinvestigacioacciaohospitalet.wordpress.com/

  • Els professors IES expliquen el que han decidit que farien aquest curs

  1. Eduard Fonseré:

4t ESO. Repetir experiència curs anterior, ja que va funcionar molt bé. Altíssima resposta de les famílies.

3r. Treballaran els vídeos sobre narracions vitals i interessos dels alumnes respecte a la seva formació, sortides, expectatives, etc.

Dedicaran 1 hora dels dimecres a la tarda, d’educació per la ciutadania. Es cedeix l’espai d’Educació per la ciutadania per treballar en aquest projecte.

  1. IES Margarida Xirgu. La participació s’introduirà a l’horari lectiu.

Assistents: dedicaran 15 hores al mes a aquest projecte.

Començaran ja, a l’espai d’educació per la ciutadania. Dedicaran les 3 hores que tenen + 1 hora de tutoria (només 3r)

  1. IES Pedraforça

Tenen força encarrilat el tema de l’orientació. Es plantegen fer una xerrada amb les famílies sobre l’adolescència i el que senten els alumnes i les famílies. Seria una forma de fer participar a les famílies i donar un espai del centre per la seva participació. Sempre des dels seus interessos i dels seus fills i filles.

Pilar Folgueiras recorda que pel curs proper es pot comptar amb estudiants en pràctiques, projecte APS, etc.

Com materialitzar els projectes dels instituts? Com fer recollida dels diferents aspectes que són del seu interès?

  • Llibre sobre comunicació amb els fills adolescents.

Com surt el tema de l’adolescència, Ana proposa penjar al drive un llibre sobre la comunicació amb els fills adolescents. Està disponible per tots al DRIVE del grup.

El curs passat van haver experiències que van funcionar i experiències que no van funcionar. Estaria bé fer un recull d’allò que funciona i els resultats que aporta.

  • Recollida de narracions, testimonis, preocupacions des adolescents i les famílies.

Arrel del plantejament de l’IES Pedraforça, Inés Massot i Bibi plantegen fer la recollida de narracions sobre inquietuds adolescents i dels pares dels adolescents. Les gravacions serien materials que es podrien compartir, ser elements bàsics per tots. Hi ha una qüestió: s’han de tenir en compte els drets d’imatge. També la privacitat de certes narracions. Per tal de protegir-les, es podria fer una vivenciació dramatitzada del tema, sense personalitzar en ningú, amb la cooperació de pares i d’alumnes. Si els materials arriben a publicar-se, a penjar-se a algun lloc públic, cal protegir la imatge, honorabilitat, preocupacions íntimes dels adolescents i les famílies. Si es fa de forma artística i “impersonal”, dramatitzada, literària o televisiva, no seria el testimoni personal, si no el testimoni de famílies i joves de l’Hospitalet que dramatitzen amb finalitats educatives els problemes que comparteixen tots i totes i que han estat elaborats de forma conjunta.

  • Projecte Cicerone.

Compta amb molts alumnes preparats, ja formats. Constitueixen un recurs i un potencial amb necessitat de ser desenvolupat per ells mateixos. Podrien donar més servei als altres i a sí mateixos/es. D’entrada, al seu centre (IES Pedraforca) farien algun projecte relacionat amb els alumnes de primer i famílies sobre l’adolescència. Faran reunió al centre. Ja ens informaran. Ells volen fer accions amb continuïtat.

  • Narracions, relats, gravacions en vídeo, mòbil.

Podria haver-hi un fil conductor comú: narracions, relats, gravacions amb mòbil, vídeo. S’ha d’anar amb compte amb excessiva personalització que suposi un compromís i publicitació de la vida privada (recordatori).

  • Coordinar les trobades i visites que es faran als centres, reunions per presa de contacte i posada en marxa de les iniciatives.

  1. Dijous, 13 de febrer, 16 hores. IES Eduard Fonseré. Juli, Inés Massot, Núria

Coordinar les visites següents:

  1. Margarida Xirgu.

Esther Luna, Ana Isabel del Río, Mari i Pepa del centre.

  1. IES Pedraforca

Pendent quadrar trobada amb Luisma, Pilar Folgueiras i Ana Isabel del Río.

Propera reunió:

MARÇ. 4/3/14.  18h

ABRIL. 29/4/14. 18h

MAIG. 20/5/14. 18h

BLOC: https://grupinvestigacioacciohospitalet.wordpress.com/

Acta vuitena trobada

Publicado: febrero 24, 2014 de bibianamarin en Acta de les trobades

Acta reunió Equip investigació-acció

Data: 13 de gener de 2014

Lloc: Espai municipal del Pla educatiu d’entorn. Ajuntament de l’Hospitalet del Llobregat. C/ Llobregat 95 (Hospitalet)

Assistents/es: Pilar Folgueiras (UB), Bibiana Marín (Akwaba),  Maria Barbero (presidenta associació esportiva Margarida Xirgu), Enric (Professor jubilat IES Pedraforca),  Luisma (professor IES Eduard Fonseré), Ana Isabel del Río (formadora de la FaPaC), Ester Luna (professora UB), Pepa (tutora a IES Margarida Xirgu), Inés Massot (professora UB)

Tècniques Pla Educatiu d’Entorn Aj. Hospitalet:

BLOC:http://grupinvestigacioacciaohospitalet.wordpress.com/

L’equip d’investigació ja compta amb el suport d’Ana Isabel del Río per tal de donar el recolzament tècnic que sigui necessari. La dedicació horària serà d’un màxim de 120 hores. Hem de tenir present que la subvenció que ha dotat aquesta dedicació horària és de l’any 2013, per la qual cosa durant l’any 2014 es podria ampliar el suport econòmic de que es disposa actualment per tal de donar continuïtat al treball.

Pilar Folgueiras explica quin és el punt en el que està el projecte i què s’ha fet durant les vacances de nadal.

Inés Massot i Pilar Folgueiras plantegen com està el tema de la col·laboració d’estudiants de la UB (pedagogia, psicopedagogia, educació social i màster educació per la ciutadania i en valors).

Inés Massot planteja el projecte des de la perspectiva de l’orientació educativa. Contem amb el seu assessorament i plantejaments en perspectiva i de fons per tal d’aprofundir en els processos que s’engengin i fer-los més eficaços.

Les tècniques del PEE de l’Hospitalet expliquen algunes de les iniciatives i recursos que poden aplicar al projecte. La documentació, metodologia d’informació sobre les sortides desprès de la ESO està molt treballada. El tema que cal abordar amb nous recursos i metodologies és el de la participació i implicació de les famílies en els propers

Luisma, Eduard Fonseré comentava que ens podríem focalitzar també en el primer cicle de la ESO. Fer videos en funció de la temàtica a treballar.

 Eduard Fonseré, curs anterior (2012-2013).

          La reunió de quart va anar molt bé.

          Projecte de recerca a quart: orientació. Es projecte és el seu projecte de vida.

          S’hauria de començar l’orientació a tercer: quines assignatures escollir, itineraris, què faran desprès  en funció projecte vital (vull ser metge/sa, enginyer/a,…)

          Es planteja si es fa un vídeo amb continguts relacionats amb l’orientació, que el mitjà sigui pels alumnes i el resultat final pensant en les famílies i en els propis adolescents.

 –          Pepa, del Margarida Xirgu, planteja com a necessitat al seu centre l’ajuda i suport als alumnes i a les famílies en els processos de decisió. Es pot tractar amb exemples d’altres persones (narracions). No necessiten suport sobre com està el sistema educatiu pels alumnes. Les famílies sí tenen necessitats.

          L’orientació és una excusa per treballar amb les famílies. Plantegen que ho expliquin els mateixos alumnes.

          Pepa comenta que voldria recollir narracions de dificultats reals on els protagonistes siguin ells mateixos. (alumnes)

Mari, del Margarida Xirgu, planteja que les famílies pressionen els fills per fer batxillerat i els nens no volen, quins són els dubtes de les famílies que s’haurien de resoldre? Es poden recollir històries de persones -pares- sobre expectatives, trajectòries,…

Hi ha moltes famílies que no poden donar estudis als fills perquè no tenen recursos (els 350 euros de CFGM representen molt i molt per  a moltes famílies). També està molt penalitzada la repetició. Què podem fer al respecte? Com ho abordarem des de la perspectiva del projecte que es posi en marxa?

 Pia, estudiant de 3r d’Educació Social, planteja que els nois i les noies podien fer gravacions bàsiques amb els seus propis recursos (MÒBIL). Poden cercar referents  a les pròpies famílies, han d’haver gravacions familiars i pròpies. Es pot afegir l’ús del watshap com a recurs per tal de fer divulgació de la informació que volem transmetre a les famílies.

 Ana, formadora. Si les petites video-narracions tenen músiques representatives de diverses cultures i països, subtítols, etc,… tothom es sentiria més a prop. Si fem gravació de narracions es poden recollir materials com si fossin comptes de collar, per fer collars a la mida de diverses necessitats. 

 El tema fonamental és augmentar la participació de les famílies. Ho farem a través dels propis fills i filles.

 Pilar Folgueiras (UB) demana a les persones assistents que facin una proposta de dedicació horària per tal de tirar endavant el projecte que posarem en marxa en breu. El penjarà al correu electrònic gmail del grup d’investigació. Cal escriure un correu per tal de ser convidats a treballar en el document conjunt o bé entrar al correu i treballar directament sobre el document.  

 

Propera reunió: FEBRER. Dia 4/2/14. 18H

MARÇ. 4/3/14.  18h

ABRIL. 29/4/14. 18h

MAIG. 20/5/14. 18h

 

BLOC: https://grupinvestigacioacciohospitalet.wordpress.com/

 

Acta setena trobada

Publicado: febrero 24, 2014 de bibianamarin en Acta de les trobades

Acta reunió Equip investigació-acció

Data: 3/12/2013

Lloc: Espai municipal del Pla educatiu d’entorn. Ajuntament de l’Hospitalet del Llobregat. C/ Llobregat 95 (Hospitalet)

Assistents/es: Bibiana Marín (Akwaba), Núria ( Pla Ed. Entorn Aj. Hospitalet),  Maria Barbero (presidenta associació esportiva Margarida Xirgu), Enric (Professor jubilat IES Pedraforca),  Ana Isabel del Río (formadora de la FaPaC), Abi (POA Hospitalet), Marta (programa acompanyament a les famílies Aj. Hospitalet), Majo (POA Hospitalet), Ester Luna (professora UB), Lidone (POA Hospitalet), Pepa (tutora a IES Margarida Xirgu) i Inés Massot (professora UB

BLOC: https://grupinvestigacioacciohospitalet.wordpress.com/

Temes dia anterior

Es va parlar del foment de la participació dels joves i les famílies als centres.

També de la incorporació d’estudiants en pràctiques de la UB (projecte aprenentatge-servei), pel curs proper.

Pilar està treballant en la redacció del projecte

Pressupost: 2400 euros

Propostes i reflexions de les tècniques del Pla d’entorn de l’Ajuntament de l’Hospitalet

S’han reunit dues vegades.

Entenen l’orientació com un tot. Hi ha diferents moments molt importants:

  • 6è PRIMÀRIA acomiadament des del centre i 1a acollida a l’IES

  • 1r. ESO. Acollida

  • 2n ESO treball sobre aptituds i habilitats dels alumnes

  • 3r ESO recorreguts professionals

  • 4t ESO orientació  i acompanyament

 

Feina dins de l’aula (tutoria, …)

També es treballarà des de les famílies

Cercar complicitats:           Alumnes

            Docents                Famílies

Els nens d’ESO anirien a 6è. En aquell curs es podrien treballar diversos temes:

  • Acompanyament a pares i a alumnes

  • Treballar les pors envers la secundària i el progrés dins el sistema

  • Fer 1a. Acollida

Cal saber què fan els instituts

  • Cal complementar?

  • Cal innovar?

Vincular el pla d’acció tutorial amb l’orientació i el treball amb les famílies

Formes de treball

  • Activitats d’orientació fetes prèviament

  • Recursos que ja estan disponibles

  • Arbre genealògic formatiu familiar

  • Espais de debat amb les famílies (ESDE)

Quins espais posa a disposició l’institut per fer quelcom? Espais de tutories.

Fonamental: convèncer els pares de la necessitat de la seva participació en l’itinerari del fill/a (3r i 4t). A les reunions falten ells. Cal incidir especialment. Donar suport als pares dels fills que faran PQPI o Grau Mig i que volen batxillerat.

3r i 4t: finalització del cicle. Cal acompanyar als adolescents. Finalitza un cicle vital. Pensar també en el procés personal. Acompanyament afectiu. Es produeix una ruptura molt gran, vital, transcendent. L’acompanyament afectiu i personal és molt important. Factors familiars, personals.

Treballar les pors. Els alumnes tenen por al canvi. S’han de treballar les seves pors. S’han de recollir les pors dels fills i dels pares.

Població immigrant. Hi ha un focus de treball important: que les noies continuïn estudiant, en algunes cultures, no està valorat el fet de que les noies es formin.

Treballar la percepció negativa que tenen les famílies d’alguns itineraris: CFGM ó PQPI.

Seria important incorporar les experiències d’èxit del PQPI.

S’han de validar els CFGM.

Factors clau en orientació: expectatives. Expectatives de les famílies que coneixem: la sexualitat i l’afectivitat dels seus fills i filles. Molts embarassos no desitjats. El desconeixement del sistema educatiu (és una gran, gran necessitat que cal atendre). La ignorància d’aquests temes arriba fins i tot al professorat. Es detecta la necessitat de formació dels tutors.

Hi ha necessitat del POA perquè els tutors no donen a l’abast.

Problema que cal superar: distanciament fill-família. Els alumnes i els pares es troben en una situació de separació. És necessari treballar per refer vincles.

Convocatòria dels pares: s’ha de fer amb prou temps. Les reunions, assemblees, etc… funcionen quan les famílies són convocades via telefònica. Contacte famílies-centre al Margarida Xirgu és molt dèbil. Les famílies assisteixen molt poc a les convocatòries del centre.

Com seria el procés? Interrelació.

 

 Com arribar a les famílies.

Quina serà la funció de l’equip d’investigació?

Suport i assessorament.

Propostes per 3r. ESO:

– Preparar un vídeo sobre els diversos itineraris.

– Narracions digitals.

– Abordar les pors: Dels fills i les famílies mitjançant eines visuals, digitals. Es pot preparar durant aquest curs pel curs proper.

Objectius

  • Orientar a les famílies respecte al sistema educatiu (estructura, funcionament) per part dels propis estudiants i, també, per part dels professionals que participen.

  • Fomentar la participació i implicació eficaç de les famílies als centres respecte al focus que plantegem: orientació acadèmica i professional.

Propera reunió: GENER. Dia 14/11/13. 18 hores.

 

Les següents: FEBRER. Dia 4/2/14. 18H

MARÇ. 4/3/14.  18h

ABRIL. 29/4/14. 18h

MAIG. 20/5/14. 18h

 

BLOC: https://grupinvestigacioacciohospitalet.wordpress.com/

Acta sisena trobada

Publicado: febrero 24, 2014 de bibianamarin en Acta de les trobades

Acta reunió Equip investigació-acció

Data: 1 d’octubre de 2013

Lloc: Centre cultural La Torrassa

Assistents/es: Pilar Folgueiras (professora UB), Bibiana Marín (Akwaba), Maria Barbero (presidenta associació esportiva Margarita Xirgu), Juli Díaz (professor IES Eduard Fonseré), Ana Isabel del Río (formadora de la FaPaC).

BLOC: https://grupinvestigacioacciohospitalet.wordpress.com/

RESUM IDEES REUNIÓ ANTERIOR, estiu 2013

A la última trobada del curs 2013-2014 els docents participants a l’equip d’investigació que van posar en marxa les sessions d’orientació als IES, van explicar els resultats que van obtenir. El més remarcable de tot va ser la diferència d’assistència que va haver-hi entre les famílies dels dos centres. Al primer centre la participació de famílies va ser pràcticament nul·la. Al segon centre, el nivell de participació va ser molt alt. La diferència entre un centre i un altre va ser el sistema de convocatòria i contacte amb les famílies.

Quan la convocatòria va ser genèrica, sense clarificar de forma ampla el valor i sentit de la convocatòria que es va fer i sense convidar personalment a les famílies, la resposta va ser pràcticament nul·la. Al segon centre, la convocatòria va ser personalitzada i va arribar a les famílies per diferents vies: trucada, invitació dels tutors/es, divulgació per via electrònica, informació directa als alumnes, etc. La resposta a la convocatòria va ser molt alta. Queda clar que fer servir diverses vies i, sobretot, convidar personalment a les famílies és un element diferenciador per tal d’aconseguir una alta implicació i participació de les famílies. Resulta difícil per les famílies discriminar el valor i la importància de les activitats que es posen en marxa des dels centres si no es personalitzen els missatges. Aconseguir cridar l’atenció dels pares envers les iniciatives dels centres entre el maremàgnum de tasques i informació que arriba a cada persona i a cada llar suposa una implicació diferencial en la tasca de divulgació que es faci. Segons Thomas Hylland Eriksen, el 99’9% de la informació que ens arriba no ens interessa, per tant, les famílies han de discriminar què és rellevant i que no en relació a l’escolaritat dels seus fills i filles. Els més indicats per tal de facilitar que es considerin rellevants les activitats que es proposen des dels centres educatius són els tutors.

Durant la reunió, també es van valorar alguns aspectes de la relació entre docents i famílies i el rellevant paper de les famílies en els processos d’orientació acadèmica i professional dels fills i filles. Va quedar clar que el curs passat es va arribar tard en els processos d’orientació que volien implicar a les famílies. Els curs 2013-2014 els instituts que posin en marxa processos d’orientació hauran de començar abans si volen aconseguir una bona implicació de les famílies a la orientació acadèmica dels seus fills i filles.

 

CALENDARI REUNIONS CURS 2013-2014

NOVEMBRE. Dia 5/11/13. 18 hores.

DESEMBRE. Dia 3/11/13. 18 hores.

GENER. Dia 14/11/13. 18 hores.

FEBRER. Dia 4/2/14. 18H

MARÇ. 4/3/14.  18H

ABRIL. 29/4/14.

MAIG. 20/5/14.

 

PROJECTE AJUNTAMENT DE L’HOSPITALET

En aquesta reunió s’ha explicat la situació actual del projecte de l’Hospitalet. L’ajuntament donarà una quantitat per impulsar un projecte d’aprenentatge servei que es dinamitzarà des de la Universitat de Barcelona, mitjançant l’equip d’investigació.

Els projectes que es van presentar, van ser:

  1. APS. Les famílies estaran implicades des del centre. La metodologia que es farà servir és la de bola de neu.

  2. Tertúlies inter-centes. En aquest moment no es contempla aquesta proposta. És possible que sí en contempli en un futur.

  3. Narratives digitals. Desmuntant tòpics.

 

Els materials que es van presentar els podem trobar en el correu que va remetre la Pilar durant l’estiu.

 

El que cal concretar és el projecte APS. Contempla la participació de famílies, alumnes de l’IES i alumnes de l’UB. Cal tenir en compte, també, els agents del territori.

Propera reunió: Dimarts, 5/11/2013, 18 hores. Lloc: a concretar.

Acta 5. 26 de febrer de 2013

Publicado: febrero 24, 2014 de bibianamarin en Acta de les trobades

Acta reunió Equip investigació-acció

Data: 26 de febrer de 2013  

Lloc: Centre cultural La Torrassa

Assistents/es: Bibiana Marín (Akwaba), Mª José Pérez (coordinadora pla Ed. Entorn Aj. Hospitalet), Mª José Flores (AMPA IES Eduard Fonseré), Maria Barbero (presidenta associació esportiva Margarita Xirgu), Juli Díaz (professor IES Eduard Fonseré), Mª Angeles Mesa (secretaria AMPA IES Bellvitge, també treballa a la UEC), Enric (Professor IES), Luisma (professor IES), Montserrat Daviu (FaPaC), Ana Isabel del Río (formadora de la FaPaC).

BLOC: https://grupinvestigacioacciohospitalet.wordpress.com/

ESPAI DE DEBAT

Activitat que es podria fer al centre. Cal augmentar les expectatives que les famílies tenen amb alguns nens i nenes dels quals no esperen gaire. De moltes nenes bolivianes les famílies només esperen que siguin perruqueres. Hem de fer possible que tinguin més elevades expectatives.  

ORIENTACIÓ ALUMNES

El paper de les famílies és fonamental.

Cal treballar ja a 3r d’ESO. A quart cal també continuar la orientació començada a 3r

Respecte als alumnes de Batxillerat cal orientar per a la seva sortida posterior. És necessari començar a treballar aviat. Cal abordar les expectatives.

En Juli comenta que les famílies desconeixen el sistema educatiu.

També comenta que a una reunió d’orientació dels alumnes només van assistir 6 famílies. Com es pot orientar així? Què passa amb la resta de nens, la família dels quals no va assistir a la reunió?

Horaris de les reunions amb les famílies? Encara que hagin canviat l’horari, les famílies seguien sense assistir.

Bibi creu que el problema té a veure amb la difusió.

Els professors comenten que si l’alumne és el protagonista, els pares assisteixen.

A través de la orientació dels alumnes es podria aconseguir implicar i fer participar a les famílies.

Què pot fer que les famílies participin?

  • Trucades telefòniques.

  • Com atreure a les famílies a l’institut?

  • Les famílies diuen frases com: -“Per què anar a la reunió d’inici de curs si sempre diuen el mateix? Per això, vaig a la tutoria i em parlen del meu fill” o bé: – Si no em truquen, és perquè no hi ha problemes amb el meu fill/a.

  • Es pot fer un cafè-tertúlia mensual als centres, pares-docents. Exemple: Com aconseguir que els nens aprovin. Cadascú podria aportar pastissos, cafè o té, segons la seva cultura i costums.

  • Es proposa que al tema també participin els alumnes per aconseguir que facin d’altaveu amb les seves famílies.

  • De les trobades haurien de sortir temes a tractar a les properes trobades.

  • Els cicerone (joves que acullen i acompanyen a altres joves), es podrien fer servir com altaveus.

  • Alumnes delegats: s’hauria de reforçar més. Els delegats poden mobilitzar. Fer-los més protagonistes.

  • Famílies delegades. Figura que hauria de reforçar-se. Hauria d’haver dos per aula.

  • Surten reflexions a l’entorn de la participació i els reforços que s’haurien de donar a les famílies per participar.

  • Si participem, augmenta el rendiment acadèmic el  30%

  • Els alumnes estan més contents.

 

Associació d’amics de l’Eduard Fonseré.

 

  • Són 50 socis i cadascú d’ells paga 5 euros (250 euros/mes)

  • Donen beques als bons estudiants

  • L’associació té dos anys de vida. Es convertiran en associació d’interès públic. Això suposa que les donacions desgraven a Hisenda.

Com concretarem les accions?

1.Cafè-tertúlia. El dia 16/04/2013 es farà una sessió. Serà el primer espai. Tema: “Orientació dels alumnes. I desprès de l’ESO, què?”  Què podem fer millorar la participació?

 

Propera reunió: 16/4/2013, 18 hores. Centre Cultural La Torrassa.

BLOC: https://grupinvestigacioacciohospitalet.wordpress.com/