Acta 3a trobada

Acta 3a trobada

---

Data: 27 de novembre de 2012
Lloc: Centre cultural La Torrassa
Assistents/es: Montserrat Daviu (tècnica educació FaPaC), Bibiana Marín (Akwaba), Mª José Pérez (coordinadora pla Ed. Entorn Aj. Hospitalet), Charo Navarro i Mª Gregoria Gordillo (AMPA IES Eduard Fonseré), Maria Barbero (presidenta associació esportiva Margarita Xirgu), Juli Díaz (professor IES Eduard Fonseré), Luis Manuel Alonso (professor IES Pedraforca), Mª Angeles Mesa (secretaria AMPA IES Bellvitge, també treballa a la UEC), Ana Isabel del Río (formadora de la FaPaC).

---

En primer lloc, vam fer un repàs als temes tractats a la reunió anterior:

Indicadors específics de la participació. Els determina el Departament d’Educació.
Pla estratègic. Els indicadors són: assistència a reunions, tutories, grau de satisfacció de les famílies –es medeix amb enquestes-
Foment de la participació. Com es fomenta, de veritat, la importància de la participació dels alumnes, les famílies, la comunitat,…
Les famílies perden hàbits de control i suport dels seus fills i filles quan arriben a secundària. Entren les famílies als centres? Menys que a primària.
Activitats que criden als pares a primària: els seus treballs, les cantades, etc… En canvi, a secundària, totes les activitats queden a dins dels centres.
Les famílies no saben que fa falta que els seus fills els vegin als centres. Moltes famílies afirmen que no fa falta que els seus fills els vegin als centres. No obstant, els nanos necessiten als pares, fonamentalment a 1r i 2n.
El que s’ofereix a les famílies els interessa poc. Si pensem en el que autènticament interessa a les famílies, ells venen. Exemple: horaris, canvis importants.
Les famílies tenen por a entrar als instituts, ja que és terreny dels professors.
Adolescents: posen en contradicció a les famílies amb ells. És l’etapa en que es juguen el futur formatiu i aquí és on fallen. Tot és més difícil. La presència de la família a secundària és tant o més important que a primària. Si anar per davant a primària és factible i més fàcil, a secundària és possible que molts alumnes estiguin per darrere de la resta.
Relació publica i privada amb els centres. La relació de la família amb el centre pot ser:

• Molt pública pel nen
• Pot ser privada

Acolliment de les famílies, les famílies cicerone. Paper important que es pot fer a jornades de portes obertes, on també ha d’estar present l’AMPA. Hi ha centres on l’AMPA acull a les famílies de 1r d’ESO.
Les famílies no han de ser jutjades. Si reben crítiques s’allunyen dels centres.
Adolescència, moment crític. L’adolescència és un moment difícil i fràgil en que la societat exigeix molt. És un moment crític i no estan preparats per donar la resposta que caldria. En aquest moment, molts cauen si no tenen els pilars bàsics ben forts i/o no reben el suport i acompanyament que necessiten.
Les trobades amb les famílies a primària i a secundària. És possible gràcies a les trobades a la porta. També funciona el boca a boca. En canvi, a la secundària costa molt assabentar-se del dia a dia dels seus fills (els centres poden estar lluny, les famílies no van a la porta del centre, hi ha poques oportunitats d’interacció,…). Falla la comunicació. Plantegen els centres que la informació no arriba a les famílies. El SMS funciona molt bé. Però té un problema de cost. Molts nens i nenes no lliuren la informació a les seves famílies: papers, missatges,…
Tipologies de professorat implicat. Hi ha diferents tipologies. Qui va a fer el mínim, el que és correcte a la seva feina i el que s’implica molt. S’ha de tirar d’ells. Ha d’haver-hi lideratge.
Entre el 50 i el 80% dels docents s’impliquen molt. Segons els tutors presents a la reunió, entre el 50% i el 80% del professorat de secundària s’implica molt. Són difícils i generen molts problemes aproximadament un 5%. Les famílies difícils i que donen molts problemes als centres són un 5%. El comentari de les persones assistents és que aquestes dades –si poguessin fer fidedignes, procedents d’investigacions, millor-, s’han de conèixer i difondre.
Professors reticents a la participació. Els professors, d’entrada, són reticents a l’entrada als centres de les famílies. Que això canviï , de què depèn?
Participació autèntica no recolzada des de l’administració educativa. Com aconseguir que les famílies i els alumnes participin si des de l’organització i la pròpia legislació no es reforça. Els propis Consells Escolars han perdut força.
Les famílies participen per interès en els seus fills i no per temes comuns a tots. Seria important aconseguir que les famílies vagin pels seus fills i filles i també pels altres fills i filles. Les famílies es mobilitzen quan hi ha motius per participar en temes que afecten directament els seus fills i filles.
Cura mútua. Hem de tenir cura uns dels altres: famílies dels professors/es i  professors/es de les famílies.
Possibilitat d’incidir als centres.  Si les famílies poguessin decidir de veritat i tenir un paper actiu, participarien més.
Comissions mixtes amb temes de treball que interessin. Les comissions haurien de fer feina que interessa a les famílies: educació emocional, temes verds,… Ideal: comissions mixtes (famílies i docents).
Les famílies entren als centres per temes molt concrets. Els centres de secundària són molt tancats a les famílies.
Els centres públics no prestigien el que fan. S’ha de prestigiar que els centres públics tenen més disponibilitat que els privats.
Més ajuda i suport a les famílies que entren a les juntes d’AMPA. Les mares que comencen a AMPA’s de secundària necessiten suport, ajuda…
AMPA’s tancades, grups compactats. Les mares presents comenten que van trobar a les AMPA molt tancades en sí mateixes, que no tenen ganes que entri ningú a canviar les dinàmiques que tant els costa generar. Consideren que és un problema generalitzat. Les mares constaten que els pares (sexe masculí) no apareixen o apareixen poc.
Eleccions al Consell Escolar. Moment especial molt bo. Idea: fer una activitat important el mateix dia de les eleccions per tal d’incentivar la participació a les eleccions. La participació a les eleccions dels consells escolars és difícil i escassíssima. Motiu: no es coneix als que es presenten.
Les mares presents afirmen que sempre són les mateixes.
Plantejar activitats properes a les famílies. Exemple: abordar l’adolescència. A partir de temes d’interès crear noves activitats.
Pares delegats de classe a secundària. S’han d’aconseguir pares a cada classe.
Mares noves a l’AMPA, presents a la reunió manifesten que tenen idees, il·lusió, molts projectes. Una mare participant a la junta diu que li comenten que està anant a l’escola més que de petita.
Algú comenta que més que implicar a la gent, és important conèixer-la, apropar-se, ajudar-se també entre les AMPA.

La promoció de l’èxit escolar a través de les famílies

Reflexions  sobre la promoció de l’èxit escolar a través de les famílies. Amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona.

05/11/2012
La promoció de l’èxit escolar a través de les famílies L’Ajuntament, amb la col•laboració de la Diputació, posa en marxa
un programa de suport a les famílies d’alumnes de 5è de primària a 2n d’ESO per a l’acompanyament escolar Rocío Gómez L’Ajuntament posarà en marxa el mes de novembre el programa de suport a les famílies per promoure l’èxit escolar dels estudiants. El projecte s’adreça a les famílies d’alumnes de 5è de primària a 2n d’ESO, que tenen una actitud favorable vers l’estudi però que presenten un rendiment baix per problemes d’aprenentatge associats a una manca d’organització i d’hàbits de treball i d’estudi. Es preveu que una vuitantena de famílies castellarenques participin al projecte.
L’objectiu d’aquesta iniciativa, recurs que ofereix la Diputació de Barcelona, és aconseguir la implicació de les famílies en l’acompanyament escolar per tal que els alumnes assoleixin el nivell educatiu corresponent al seu talent i esforç. En aquest sentit, es crearà un grup de diàleg format per les famílies i els docents, que coordinarà un psicopedagog. La regidora d’Educació, Maria Antònia Puig, assegura que “adherir-se a aquest projecte era una gran oportunitat que s’havia d’aprofitar donat l’actual context de crisi”. D’altra banda, Puig apunta que «és important que els alumnes tinguin un bon acompanyament per part de les famílies, que valorin el seu esforç, i que s’impliquin en la supervisió, estímul i suport als seus estudis per millorar el seu rendiment educatiu”. “Les famílies necessiten eines per realitzar aquest
acompanyament als seus fills i filles perquè de vegades es veuen desbordades per la situació. En aquest sentit,
l’Ajuntament sempre ha apostat per posar a l’abast dels alumnes i les famílies recursos per afavorir l’èxit acadèmic
amb propostes com l’Escola d’Adults o l’Escola de Pares i Mares, i aquest nou projecte” afegeix la regidora.
El tècnic de la Diputació de Barcelona, Josep Nieto, la psicopedagoga i assessora del projecte, Cruz Pardo, i l’experta en
pedagogia sistèmica Mercè Traveset, s’encarregaran de formar als tutors de les escoles i a les persones implicades en el
programa. Nieto posa de manifest que aquest projecte “no només beneficia als alumnes, sinó que també és positiu per a les famílies i per als centres educatius que hi formaran part”. “Amb el programa enfortim els vincles educatius, i es fa un
reforç a la tutoria què és essencial. El programa representa un gran esforç professional i econòmic per l’Ajuntament, i
no és senzill, i per aquest motiu la Diputació dóna tot el seu suport als municipis que volen participar”, explica Nieto.
El programa de suport a les famílies per promoure l’èxit escolar dels estudiants es va posar en marxa fa tres anys a ciutats com Badia del Vallès i Sant Adrià del Besòs. Nieto, que fa una valoració positiva de l’experiència dels dos municipis, destaca que el projecte “és flexible” i que part del seu èxit és que “es contextualitza la metodologia i s’adapta a les característiques de cada territori”.
Després del procés de formació que rebran els docents, i els tècnics municipals, i la detecció de les famílies que podrien ser candidates a participar-hi de manera voluntària, que tindrà lloc entre novembre i desembre, arrencaran les sessions mensuals de dinamització amb les famílies per tal de compartir i analitzar de forma conjunta les dificultats i eines d’acompanyament escolar.

Famílies, escola i èxit. Millorar els vincles per millorar els resultats

Famílies, escola i èxit

Millorar els vincles per millorar els resultats

Autor/s: Jordi Collet i Antoni Tort (coordinadors)

Col·lecció: Informes Breus

Núm.: 35

Nombre de pàgines: 189

Any de publicació: 2011

ISBN: 978-84-85557-89-9

Dipòsit legal: B-40714-2011

Stock: STOCK

Preu amb IVA inclòs: Gratuït

Descripció: Contribució crítica al debat sobre els vincles entre els docents i les famílies de l’alumnat; una qüestió incòmoda i cabdal alhora per comprendre els resultats desiguals de l’alumnat. S’hi qüestiona el discurs actual d’acusació mútua entre mestres i progenitors, i s’hi proposen elements per a una vinculació alternativa que porti a millorar l’equitat dels resultats acadèmics.